Habaneando

Fa dies se’ns va encomanar la labor de fer una entrada al blog, explicant algun viatge que haguessim realitzat, a mode de petita crònica. Doncs bé, si ho explico no és perquè em disposi a fer-ho, però sí que té relació amb l’actualització d’avui.

Un viatge, de normal, requereix certa preparació. Una preparación que pot ser més, o menys acurada, però que tant si és per anar de turista, com qualsevol altra cosa s’ha d’obtenir certs elements en compte. I, sabeu què? Jo estic en aquesta fase preparatòria. La fase que saps que marxaràs, però que encara no ho has assumit del tot.

Pròxima estació: Cuba.

Només queda un mes llarg per marxar.

No és una visita turística, ni tampoc una escapada per fugir de la rutina. Serà un intent per conèixer la gent d'aquesta illa tan sumament curiosa i sacsejada per la política i els conflictes econòmics. Tot i que un mes i mig no doni per conèixer-la tota, estic segura que, si més no, m'ajudarà una mica més a comprendre la societat que hi viu.

Aterrar a La Habana un 20 de juny, i deixar-nos dur fins el 30 de juliol. Abandonar Barcelona un dissabte, i viure intensament tots els racons de l'illa. Una motxilla de 40litres, quatre o cinc samarretes, dos pantalons, algun abric, una càmera i moltes ganes de conèixer m'acompanyaran fins a l'altre costat de l'Atlàntic.

Per canviar com crec que mai ho he fet.

Per culturitzar-me.

Per viure.

I per posar-me a la pell d'aquells que, avui, viuen sense acabar de viure.

(La portada de la guia de viatges LonelyPlanet, de Cuba)