Festes de maig a Poblenou

La Víbria del Poblenou, cremant a les festes de maig passades

Aquesta setmana, a Poblenou, es realitzaran les Festes de Maig, o també l’anomenada Flor de Maig, en què totes les entitats del barri surten al carrer i postren les seves habilitats culturals. De fet, aquesta iniciativa sorgeix de la Colla del Drac del Poblenou, amb una àmplia activitat al barri.

El barri del Poblenou acull, cada any, un conjunt d’actes festius que evidencien l’establiment definitiu del bon temps i que també és sinònim del procés de creixement que realitza la imatgeria festiva local i la mainada del barri. De fet, la festa dóna continuïtat a l'antiga "Festa de les Flors", una fira de parades de flors que es va començar a realitzar a partir del 1979, organitzada per l'Ateneu Popular La Flor de Maig. En l'actualitat, tot i que en algunes parades encara es venen flors, s'ha convertit en una gran fira d'entitats del barri i artesans d'oficis diversos que es desenvolupa tot al llarg de la Rambla del Poblenou.

De fet, en el marc de les festes tradicionals de Catalunya les festes de maig del Poblenou no deixen de ser una mena de festa major petita però, per a la Colla del Drac del barri, tenen un caràcter molt gran. La colla, cada vegada que estrena un element de la imatgeria festiva, ho fa al mes de maig i, a poder ser, en un dia proper a la data de naixement del drac del Poblenou, la primera i més emblemàtica de les figures festives d'aquest barri de Barcelona. L'Estarrufat, nom amb què es coneix popularment al Drac del Poblenou, va néixer un 18 de maig de 1985, en el marc de la recuperació cívica de festes populars que tingué lloc després de la mort del dictador.

La celebració gira a l'entorn de les bèsties fantàstiques del barri, l’Estarrufat i el seu fill Estarrufadet, portat per nens i nenes; la Víbria del Poblenou, nascuda l’any 1992 -la primera víbria recuperada a la ciutat de Barcelona; els cap-grossos i els Gegants del Poblenou, en Bernat i la Maria i el gegantó “Lloro del 36”, que duu una gorra de tramviaire i que evoca el lloro real que durant molts anys va estar a l'entrada de la botiga "La Licorera del Taulat" just davant del final de la línia 36 de tramvies. Les festes comencen divendres i entre les seves activitats més consolidades hi ha un cercavila de torxes que obre el correfoc de dissabte a la nit. Els actes d’aniversari propiament dits tenen lloc diumenge al matí, amb una cercavila d'aniversari, l'entrega de xumets a la Víbria i la rifa del pastís del drac i la víbria.

Curiositats sobre el "Lloro del 36"

La història explica que el lloro real duia una gorra de tramviaire i, durant molts anys, va estar a l'entrada de la botiga "La Licorera del Taulat", just davant del final de la línia 36 de tramvies. De tant escoltar el xiulet de sortida dels trens, el lloro va aprendre a imitar-ne el so tant bé que donava la sortida als convois pel seu compte. Aquesta habilitat va ser la seva sentència ja que van obligar-lo a romandre a l'interior de la botiga per evitar possibles desgràcies. A més de xiular tramvies, el lloro, que va viure 60 anys, també eztivava cada cop que entrava algú a la botiga, un sorollós "Borrrrraaatxo" si era mascle i un "Guaaaaaapa", si era femella.

L’entrega de xumets

L'entrega de xumets és un acte que va néixer espontàniament l'any 1994. Aquell any la Víbriala Víbria. Des d'aleshores, tots aquells nens i nenes del barri que s'han fet grans porten els seus xumets a la Víbria com a símbol de maduresa. Aquest acte és correspost amb una ballada de la Víbria, al so de la Ballada acomplia dos anys, igual que altres nens del barri. Un d'aquests nens va fer una promesa d'amor: va dir que quan es fes gran donaria el seu xumet a dels Marrecs, composada expressament per a aquesta cerimònia ritual en què la mainada escenifica un canvi en el seu procés de creixement.