Tòpics, etiquetes i poca voluntat

De vegades convé esforçar-nos per a coses que, de normal, no els dedicaries ni un segon. Pensem que no van amb nosaltres, que és una pèrdua de temps, que s’allunya de la nostra visó. I de fet, sabem que sempre va bé conèixer altres coses, si més no per corroborar que no ens agrada.

No, no estic delirant! Tot té una explicació. Resulta que existeix una revista molt petita, anomenada Relats, que tracta qüestions socials i culturals amb l’objectiu de no deixar indiferents a les i els joves que viuen a Catalunya. Aquesta revista és cristiana però va dedicada a tothom, sense la intenció de “convertir” a ningú. Doncs bé, fa un mes Relats va organitzar una trobada de joves per analitzar el món en el qual vivim, saber com actuem davant la societat, com s’estructuren les relacions, perquè els joves que hi anessin poguessin repensar entre tots com “relaten la seva vida”, a quines coses donen importància i a quines altres no. Com a jove que sóc, a primera instància vaig pensar que no hi aniria perquè no sóc creient i no volia tornar a escoltar la típica cançoneta catòlica (en el sentit negatiu de la paraula) que “hem de seguir el camí de Jesús”.

Personalment, no tinc cap problema en què la gent cregui en Buda, Alà, Déu, l’univers o en ella mateixa. Penso que religió i església són conceptes totalment diferents, i que ser creient d’una religió no implica que donis suport a la institució que la “sustenta”. De fet, no em vull centrar ara en aquests conceptes –tot i que en qualsevol altre moment estaré encantada de fer-ne un tema de discussió-, però si ho he tret a la llum és per explicar que sóc una persona que ha viscut de prop el catolicisme, principalment per la fe de la meva família. En altres paraules, he viscut la religió i tinc la meva opinió al respecte, i si en el seu moment em va fer mandra aquesta trobada no va ser per la religió, sinó per l’església, per l’enfoc i les paraules que, de vegades, s’utilitza des d’aquesta.

Pensava que, tot i ser una revista dirigida a tots els i les joves, només hi aniria gent amb un determinat perfil. Però al final vaig decidir que s’havia de provar, potser m’enduia una sorpresa. I la veritat és que va ser així. Primer de tot, per la dinàmica que es va seguir. La jornada es va estructurar en 5 activitats, referents cada una en un àmbit diferent: l’entorn personal, l’entorn social, el coneixement, la natura i la reflexió. I cada activitat seguia una dinàmica diferent. En segon lloc, perquè qui ho va organitzar van ser joves, però sobretot per les conclusions que en vaig treure. Vaig tornar a casa amb una sensació diferent, d’aquelles de voler estar parlant durant hores, intercanviant opinions. Sovint posem etiquetes a la gent sense donar-los la possibilitat de canviar, o ens regim per tòpics quan nosaltres mateixos som els qui hi anem en contra. No dediquem el temps necessari a nosaltres, a tenir temps per poder pensar, per poder construir el nostre entorn tal i com el volem. Gairebé sempre tenim temps per tot menys per asseure’ns i llegir, escriure, pensar. Vivim en una societat que es té sobrevalorat fer moltes coses i no tenir temps per a res, com si fent més fossis més competitiu, més viable. Òbviament, cal fer coses i moure’s, però poques persones dediquen part del seu temps a mantenir converses de certa profunditat. La cultura està sent transformada per un producte que només es compra. I no, la cultura no és només una pel·lícula, som també nosaltres. Si les mateixes persones que viuen en aquella societat no s’enriqueixen culturalment, com volem que sigui la cultura del nostre país?

Aquestes i d’altres són les reflexions a les quals vaig arribar després d’aquesta trobada. I penso que va anar tant bé perquè tothom anava amb la mateixa disposició: participar i compartir. Sovint la por ens fa ser ignorants, i és el pitjor forat on podem caure perquè podem arribar a perdre’ns moltes coses interessants. Abans de dir que no a res, pensem perquè ho diem.

Les etiquetes han de servir per a poder construir-nos una estructura mental i no pas per tancar-nos portes.